Els centres per persones amb discapacitat de Catalunya exigeixen al Govern que acabi amb l’infrafinançament del sector

Valoren que el pressupost s’ha d’incrementar en un 40 %, la major part del qual correspon a la necessitat d’equiparar salarialment els professionals amb el sector Salut.

La Coordinadora de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC) exigeix al Govern i a les autoritats competents que es reconegui la situació d’infrafinançament dels centres residencials que atenen persones amb discapacitat intel·lectual i que es realitzi l’equiparació salarial dels professionals del sector. Segons la Coordinadora, acabar amb aquestes discriminacions suposa incrementar en un 40 % l’actual dotació pressupostària per atendre adequadament les persones amb discapacitat. Aquest increment permetria acabar amb l’infrafinançament dels centres residencials per a aquest col·lectiu, i equiparar salarialment els professionals amb els del sector Salut.

La Coordinadora és conscient de la dificultat d’assolir aquest objectiu en una única anualitat pressupostària, per la qual cosa reclama al Govern que compleixi amb els compromisos signats amb el sector el mes de juny de 2023, quan es va comprometre a elaborar uns escandalls per afrontar l’infrafinançament i una proposta d’equiparació salarial.

Recursos per assolir la igualtat d’oportunitats. Malgrat els avenços en la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en la nostra societat, els pressupostos públics assignats actualment a l’atenció d’aquest col·lectiu no financen el cost real. Tampoc no han seguit el ritme dels increments de l’IPC, i no han tingut en compte les necessitats bàsiques que permetin una vida independent i de qualitat per a aquestes persones.

Segons la Coordinadora, és fonamental entendre que, per a aconseguir la igualtat d’oportunitats i la inclusió real, és necessari equiparar els salaris i els recursos destinats al sector de l’Atenció a la Discapacitat amb
els del sector de la Salut.

En l’actualitat, es continua perpetuant una discriminació salarial, on persones que fan treballs d’igual importància en l’àmbit de la Salut reben remuneracions significativament majors que aquells que treballen en residències i serveis d’atenció a persones amb discapacitat. Les diferències poden variar segons les categories professionals, però
estaríem parlant d’entre un 18% o un 35% per sota de les remuneracions del sector Salut. Això sense tenir en compte les hores contemplades en els convenis de referència, on el sector Salut treballa anualment d’entre 30 a 100 hores menys versus el sector d’Atenció a la Dependència.

L’equiparació salarial és merescuda pels treballadors i imprescindible per atendre a les persones. És, a més, molt necessària per afrontar una de les grans preocupacions del sector que és trobar i retenir professionals, especialment en l’àmbit residencial, on la feina suposa treballar caps de setmana, festius, matins, tardes, nits.

La falta d’inversió adequada en aquests serveis té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Per tot això, segons la Coordinadora, el sector no pot esperar més i reclama al Govern que és el moment d’actuar i de mostrar un compromís real amb la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual, i en especial amb les greument afectades.

Podeu veure el manifest aquí.